Joan Vives i Milà ja és Fill Predilecte d'Altafulla

La iniciativa va ser impulsada des del Consell Sectorial de Cultura, amb el suport d'Etcètera Associació Cultural, el Grup de Diables d'Altafulla i l'Assocoació Altafulla Sardanista

Ajuntament d'Altafulla

L'Ajuntament d'Altafulla ja ha fet públic el nomenament de Joan Vives Milà com a Fill Predilecte del municipi. Si bé oficialment ja ho era des que ho havia aprovat el Ple, no ha estat fins aquest divendres 2 de juny que s'ha visualitzat de manera popular amb la presència del protagonista del reconeixement. L'alcaldessa en funcions, Montse Castellarnau, ha destacat la trajectòria de Vives i assegura que és un títol molt merescut.

Joan Vives Milà s'ha convertit en el segon Fill Predilecte d'Altafulla, arran de la iniciativa impulsada des del Consell Sectorial de Cultura, amb el suport d'Etcètera Associació Cultural, el Grup de Diables d'Altafulla i l'Assocoació Altafulla Sardanista, tres entitats locals que són el nombre requerit, segons la normativa, per presentar la petició. El primer veí nomenat Fill Predilecte d'Altafulla va ser l'artista i pintor Salvador Ferré Andreu l'any 2009.

La trajectòria personal de Joan Vives Milà

Joan Vives Milà (Altafulla, 1932) és artista tallista de la fusta i pagès il·lustrat, va ser regidor en els darrers anys de l’alcalde Jaume Vidal i primers de l’alcalde Joan Pijuan. En aquest període, juntament amb els també regidors Albert Boronat i Víctor Simó, s’inicià una campanya d’embelliment de la població, sent-ne els primers fruits el monument i la font dedicats a Joaquim Gatell i Folch (el Caid Ismaïl) i la font de la Plaça del Pou (1969). La fesomia de la part antiga d’Altafulla que podem veure encara avui la devem, en essència, a ells.

Va ser president de la Cooperativa Agrícola d’Altafulla i, per tant, de la Violeta. Posà totes les facilitats per celebrar a la sala de la Violeta el primer debat democràtic a Altafulla després de la dictadura (1977). Facilità que la Violeta es municipalitzés mercès a la seva venda a l’Ajuntament. Membre fundacional de l’Orfeó Nous Rebrots (1964) i cantaire durant algunes dècades, i membre actiu i un dels facilitadors del naixement del Xilofòrum d’Altafulla (creat pel mestre Antoni Gelabert a la segona meitat dels 60).També és membre dels Castellers d’Altafulla des dels seus inicis el 1973, i un dels components inicials dels Grallers d’Altafulla (1975), continuadors de la coneguda saga dels Rates.

Regidor en el segon ajuntament democràtic (1983-1987), i autor de les plaques dels noms dels carrers de Baix a Mar (1973) i d’altres, posteriorment. Membre del Grup de Recerques d’Altafulla de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (1974-76), i un dels onze socis fundadors del Centre d’Estudis d’Altafulla, sent el primer signant de l’Acta Fundacional (gener de 1977). Primer president del Centre d’Estudis (després de l’interinatge de Salvador Sellarès fins la primera Assemblea) i en successives ocasions. Autor d’articles i llibres publicats pel Centre d’Estudis d’Altafulla (Coses d’abans,  2002,  Petites històries i personatges populars (2017) i un tercer en preparació. D’alguna manera, és com un dels últims guardians de la memòria d’Altafulla en qüestions poc conegudes o no escrites.